Resultats de la cerca

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Fou redactor de “Catalònia” i collaborador d’“El Diluvio” Se’l pot considerar un dels ideòlegs dels primers anys del modernisme, cosa que explica la seva vinculació a la Colla del Foc Nou També assistí a la penya de l’Ateneu Bar-celonès Fou un dels fundadors, amb Lluís deZulueta i Eduard Marquina, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular El seu ideari radical queda exemplificat en l’opuscle L’acció moral moderna , publicat el 1901 per L’Avenç Fou un dels participants en l’ Homenatge dels catalans a Enric Ibsen 1906, impulsat per Felip Cortiella Pòstumament els seus textos quedaren…

Estudià a Perpinyà i es doctorà en teologia a Avinyó Amb Simó Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí Compendiosa regula cleri Avinyó 1753, Praeparatio proxima ad mortem Avinyó 1756 i Regula cleri ex sacris litteris Avinyó 1757 En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble  1755, d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna Avinyó 1755, primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana i el qual reflecteix clarament la influència de la mètrica…

De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon…

Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la…

Vida i obra Actiu durant el primer terç del segle XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou armat cavaller i, entre el 1430 i el 1433, se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…