Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida de Cecília Ce, una nena trobada que, sense recursos econòmics, esdevé una prostituta que viu unes relacions amoroses cada cop més dramàtiques, en la Barcelona sense llibertat ni expectatives de la postguerra Finalment, retroba la independència econòmica i l’estabilitat emocional Cecília és una nena que un matrimoni gran i sense fills troba a l’entrada de la torre del carrer de les Camèlies, on viuen El caràcter estrany de la nena i l’ambient del barri, on no se sent acceptada, fan que fugi de casa per buscar el pare desconegut…

Pel seu caire popular fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona Entre d’altres, publicà Sonatines 1916, Poemes del carrer de Petritxol i de la plaça del Pi 1953 i De la meva Ciutat Comtal poemes retrospectius 1960 És autor també d’una biografia de Verdaguer Vida, anècdotes i obra de Jacint Verdaguer estudi del llibre “Al Cel” 1958

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després…

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

Començà publicant poesia amb A tu, del viatger estrany 1986 i El paisatge seductor 2001, i recollí la seva obra poètica a Les hores rehabilitades antologia 1986-2002 2002 Predomina, però, la seva obra de narració amb títols com Espècies en perill d’extinció 1998, la novella eròtica Escola d’estiu 1994 i El carrer dels Bonsais 2000, premi Benvingut Oliver, entre d’altres També és autor de l’àlbum La veu d’un poble 1990

Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes

Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma…

Doctora en filologia catalana i professora a la UAB Ha participat en diverses edicions crítiques, com ara Epistolari de Josep Carner 1998, Ronda de mort a Sinera Les veus del carrer D’una vella i encerclada terra 2000, de S Espriu, Fulls de dietari Una antologia 2004, de C Soldevila, La literatura catalana, en una perspectiva europea amb M Gustà, 2007, i J Brossa, El dia del profeta 2008 Cronista i crítica de teatre a “L’Avenç”, s’ha especialitzat en aquest gènere Si de nou voleu passar I Simposi Internacional Salvador Espriu 2005, El teatre de Josep M Benet i Jornet L’habitació…

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos d’adjunts d’…