Resultats de la cerca

Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès, F Histoire…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de…

Es llicencià en dret el 1904 Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner La seva…