Resultats de la cerca

Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde a València Entre 1667-68 participà en diversos certàmens poètics, generalment amb composicions en castellà En són un exemple uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata, i uns quartets de tema mitològic publicats el 1668 A la justa en honor de sant Joan de Mata i Fèlix de Valois 1668 fou premiat per un romanç en català, Cantar vull en bona xança , publicat a València el 1669

Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre  1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…

Estudià a la Universitat de la Sorbona 1963-70, on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona 1974 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77 i a les universitats de Rennes 1987-91, París III-Sorbonne Nouvelle 1991-96 i Reims 1996, d’on és catedràtic Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura, el simbolisme literari i plàstic A Mestres, S Rusiñol, A de Riquer, A Gual, les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el text i la imatge…

Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania  també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

Vida i obra Llicenciat en dret i professor de la Universitat de València Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig País perplex 1974 i el 1980 el Fontanarosa amb No és natural 1980  Publicà també Amors impossibles 1983, La llum i el caos 1990,…

Vida i obra Docent de professió, es donà a conèixer com a poeta en l’antologia Carn fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, premi Crítica del País Valencià 1985, Navegant obscur 1987 i El desert 2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona el 1982 L’any 1988 aparegué Produccions…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les…

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…