Resultats de la cerca

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Vida i obra Autoritzat pel Consell de València 1459 a exercir per tot el regne la professió de notari, fou elegit conseller de la ciutat els anys 1469, 1472 i 1479 Sembla que mantenia relacions amistoses amb un important grup de poetes valencians, entre els quals destaquen les figures de Lluís Alcanyís, Francesc Barceló, Joan del Bosch o Rodrigo Díeç Amic de Joan Roís de Corella, participà al certamen marià celebrat a València el 1474 amb la composició Pont del gran cel del paraís escala , i prengué part en una Qüestió poètica conservada al↑ Jardinet d’Orats , de temàtica amorosa, que fou…

Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina Almanac de les Lletres , Sóller , Majòrica i catalana La Revista , El Día Gràfico , El…

Vida i obra Docent de professió, es donà a conèixer com a poeta en l’antologia Carn fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, premi Crítica del País Valencià 1985, Navegant obscur 1987 i El desert 2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona el 1982 L’any 1988 aparegué…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria com a novellista ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002,  L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma de novella 2003 i Després de la tempesta 2023, i les novelles negres Puta pasta 2015, premi Crims de Tinta 2015,  Tan…

Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou…

Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid 1916 Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya 1917-29 i a Mallorca 1929-58 Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i collaborà a Ofrena , La Revista , Almanac de les Lletres  i La Nostra Terra La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial Comprèn els reculls poètics L’estela 1919, L’íntim recer…

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…