Resultats de la cerca

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo  Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà  Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Collaborà a diverses publicacions periòdiques locals amb contes i poemes dispersos Fou assídua participant en nombrosos jocs florals i certàmens locals, en els quals obtingué diversos premis Publicà els poemaris Elvira, poemes les amoroses empremtes i allò que no torna 1950, Tribut al paisatge i fonts d’Olot 1953,  De l’amor i la desamor 1954, Jardí poètic 1975 i  Enfilant cançons, plec de poemes inèdits 1993 També publicà les obres de teatre En Tòfol i l’Agneta  1944 i  Las muñequitas  1944

Fou regidor per Acció Catalana Considerat un poeta menor dins l’escola noucentista, publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, metàfora de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical

Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975

Tenia una àmplia formació cultural Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Collaborà a la Revista d’Olot  i dirigí les revistes El Deber  i Fulla Seràfica Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament, es publicà el…