Resultats de la cerca

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia  i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen, carácter y…

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, centrat en els germans Gregori i JoanAntoni Maians , esdevingué llibreter És pare de Just Pastor Fuster i Taronger Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de JoanAntoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista…

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Vida i obra Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado , al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli illustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar — Gregori i JoanAntoni —, dins el qual hi havia  Francesc Vicent Pérez i Baier ,  Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo , entre d’altres Ben aviat demostrà una gran afecció a la…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…