Resultats de la cerca

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el  Manifest groc i el…

Vida i obra Exercí d’economista i polític Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on s’inicià com a activista polític Llicenciat el 1894, fou redactor de La República , però es desenganyà aviat dels ideals republicans Llavors, mentre, per una banda, entrà en contacte amb el grup de L’Avenç , per l’altra radicalitzà les seves posicions i s’aproximà a l’anarquisme Així, fou un dels fundadors de la revista Ciencia Social 1896 A més, amb Brossa i Iglésias, creà el grup del Teatre Independent, que representà Espectres , d’Ibsen, al Teatre Tívoli a l’abril del 1896 Poc després, amb motiu de l’…

De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català,  La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com la d’…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes i conflictes…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles…

Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge Foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927, a Madrid 1928, a Zuric 1929 i a París 1930 Es doctorà a Madrid amb un treball titulat Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les oficines lexicogràfiques de l’IEC i fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona fins el 1939, any en què s’exilià primer a París i aviat…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…