Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina S’establí a Lieja Dedicà al seu protector Jordi d’Àustria les Institutionum rhetoricarum libri III Lovaina 1554, influïdes per les orientacions literàries de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de la prosa És autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual defensa la necessitat i la utilitat pastoral de les versions vernacles, i fins dialectals, dels llibres de la Bíblia L’obra li creà dificultats amb el Sant Ofici i li costà…

Partidari del príncep de Viana, compongué un Complant a la seva mort, datable poc després del 23 de setembre de 1461 Malgrat la seva sinceritat, el poema peca de retoricisme Bibliografia Riquer, M de 1971 “El ‘Complant’ de Guillem Gibert por la muerte del Principe de Viana”, dins Homenaje a D José Esteban Uranga Pamplona, Aranzadi

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político…

Arran de la victòria de Lepant, publicà en un sol volum una Primera parte de la crónica del muy alto y poderoso príncipe don Juan de Austria , en prosa, i un Canto al modo de Orlando de la memorable guerra entre el gran Turco Selimo y la Señoría de Venecia con la felicíssima victoria del sereníssimo señor don Juan de Austria , en vers Barcelona 1572 La darrera és traducció d’un original italià i en els preliminars hi ha tres poesies llatines de LJ↑Vileta, les mateixes que inclogué, i traduí al català, Joan↑Pujol en la seva obra sobre el mateix tema És molt probable que Costiol…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa Traduí a…

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec…

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…

Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…