Resultats de la cerca

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l’alta…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…

El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs, però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre d’altres, un destacat comiat a Catalunya Bibliografia Coll i Alentorn, M 1957 “Sobre el nom d’un trobador català” Mélanges de linguistique et de littérature romanes à la mémoire d’István Frank Saarbrücken, Universitat de Saarlandes Frank, I 1949 “Pons de la Guardia, troubadour catalan du XIIème siècle” BRABLB , XXII

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe, quaranta-sis…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos…

Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà  i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de…

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…