Resultats de la cerca

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta  i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de…

Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una…

Vida i obra Autor de la crònica del seu nom, coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats → Llibre del rei En Pere És probable que fos funcionari de la cort, i hom proposa la seva identificació amb Bernat ↑ Escrivà Bibliografia Cingolani, SM 2006 1 Cingolani, SM 2007 1 Ferrando Francés, A 1996 Elliot, A 1984 Garí, B 1985 Rubió i Balaguer, J 1987 Vila, M 1993 Vegeu bibliografia

Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM

Vida i obra De difícil identificació, hom el considera secretari de la cancelleria de Pere IIIel Cerimoniós i autor de la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380, on apareix un destacable elogi a l’Acròpoli d’Atenes, definida com la «pus bella joia que al món sia» Atribuïdes a un altre Bernat Miquel, se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor i traductor del De re rustica En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativopolítica el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, com també a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat estretament durant molts anys En…

Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…

Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia