Resultats de la cerca

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…

Dedicada al camp de la biblioteconomia, durant la Guerra Civil organitzà el Bibliobús, que arribava a les primeres línies del front A la postguerra organitzà les biblioteques de Catalunya, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella 1963-73 i publicà diverses guies de lectura i treballs especialitzats, com, per exemple, Com es forma i com funciona una biblioteca 1960 i La biblioteca a l’escola 1970, amb el qual guanyà el premi Antoni Balmanya 1969 Sempre a favor de la difusió de la lectura a l’escola, també es dedicà a la literatura infantil, i destacà en…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’ Antoni Rubió i Lluch , dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…