Resultats de la cerca

Coneguda amb el nom de Sor Eulària Anzizu, estudià i catalogà la documentació de l’arxiu del monestir de Pedralbes Publicà Fulles Històriques del Real Monestir de Pedralbes 1897, com també poesies i articles diversos a “La Veu de Montserrat”‘, “Ilustració Catalana” i Feminal , entre d’altres Escriví biografies, hagiografies i feu traduccions Les seves poesies s’editaren pòstumament sota el títol Poesies 1919

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat…

Vida i obra Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica, i catalogà el fons de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona, d’on fou arxiver des del 1942 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972 La seva vasta obra assagística —bona part en llengua castellana— es compon d’unes cinc-centes obres, entre llibres i articles, a propòsit de la història de Catalunya, en les seves més diverses facetes l’art Pedro Nunyes y Enrique Fernández , pintores de retablos , 1944 L’art antic al Maresme , 1970, la història del llibre i de la cultura Documentos…

Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798 Detingué càrrecs a Madrid i, durant la guerra del Francès, a Cadis Fou nomenat arxiver 1814 i director 1818 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’ordenà i catalogà, s’oposà al seu trasllat a Madrid amb un pamflet editat el 1821 amb el pseudònim de Félix Fluralbo , l’enriquí amb diversos fons i en divulgà el contingut, amb estudis i edicions, que responen al criticisme setcentista Amb la finalitat de…

El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris En plena…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es…

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…