Resultats de la cerca

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…

Vida i obra En la seva poesia conflueixen elements expressius procedents de diversos llenguatges artístics, com el cinema, la pintura i la literatura, que s’articulen mitjançant un estil acolorit i rural, amb una forta presència de dialectalismes El primer cicle de la seva obra està format per Home de primera mà publicada parcialment el 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi Les Illes d’Or, Carn de vas , Esquena de ganivet aquests dos apareguts el 1976, que conformen una unitat definida pel mateix autor com una trilogia eròtica, però que contenen trets existencials Ofici de sords…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern  i…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut  La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot  La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres,  Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un…