Resultats de la cerca

Estudiós sobre poesia i traducció Doctor en filologia catalana i professor del Departament de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra, s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra de Josep Carner, de qui ha publicat, entre d’altres, Aproximació a Josep Carner, traductor Els anys de l’Editorial Catalana 1918-1921 1984, “El cor quiet”, de Josep Carner 1986, Les traduccions de Josep Carner 1992 i La prosa literària de Josep Carner 1996 En el camp de la traductologia ha publicat els estudis Dickens en la literatura catalana 1892-1939 Les traduccions i la primera coincidència…

Desenvolupament enciclopèdic És el tercer poemari de l’autor i marca l’inici d’un nou vessant en la seva producció El mateix Garcés la considera una obra de transició El 1931, al pròleg del seu llibre Paradís declarà que significava «amb l’alliberament d’una fórmula, el començ d’un lirisme que em sembla més personal» Encara deutor de certs procediments de la tradició de la poesia popular emprats amb anterioritat, s’hi percep una major influència de la poètica postsimbolista i de les seves arrels en la tradició romàntica Així, el llibre mostra l’ús del tema del somni en la clau interpretativa…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor i traductor del De re rustica En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativopolítica el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, com també a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat estretament durant molts anys En…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…