Resultats de la cerca

Dedicada principalment a la tasca periodística, va collaborar i dirigir el setmanari El Temps L’any 1995 va crear, amb Vicent Partal, el primer diari electrònic en català, Vilaweb, del qual és editora Com a narradora i guionista destaca  El complot dels anells 1988, obra sorgida a partir de la pellícula del mateix títol, dirigida per Francesc Bellmunt, l’any 1992

De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai ↑ Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a “Revista de Sabadell”, Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental, costumista i religiosa a Lais 1879, Ramell de semprevives 1891, Redempció 1912, Rosari antic 1926, i,…

Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà assaigs de temes econòmics d’actualitat com  Cuestión corchera  1880, i estudis d’història local com  El santuario de San Sebastián  1881, en collaboració,  Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas  1892 i Història de Palafrugell i la seva comarca  1929 Són de destacar Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, en català i castellà, i les narracions La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906,…

Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la  Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca  1917-19 i al Quadern Mensual  de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol Poesies Són…

Resideix a Andorra Ha publicat cinc reculls 33 poemes amb pròleg de Miquel Martí i Pol, 1974, Despertar 1976, Amic 1987, De tu a tu 1990 i Illalba 1995 A partir de la dècada dels noranta s’alentí el seu ritme de creació, a causa dels càrrecs de síndic general i conseller que ha ocupat al Govern d’Andorra Va collaborar amb el fotògraf Jaume Riba i Sabaté en el llibre Plenituds És autor d’una obra narrativa Ulls d’aigua 1988 La seva poesia, despullada i directa, és molt variada des del punt de vista formal i gira a l’entorn de dos eixos temàtics principals la vida moral, amorosa i espiritual…

Vida i obra Va irrompre tardanament a la poesia catalana amb el recull L’infant i la mort 1989, que va guanyar el premi de poesia Rosa Leveroni El 1995 va publicar Els ulls , que va guanyar la viola d’or i argent als Jocs Florals de Barcelona El 2004 va editar Entre dues espases , el seu tercer poemari La seva obra és breu i aposta per l’austeritat estílistica i l’exigència intellectual, contraposades a una intensa càrrega emotiva Amb Rosina Ballester, va traduir una mostra de Poemes per a Anatole 1998 de Stéphane Mallarmé El 1997 va collaborar amb l’artista nord-americana June Papineau en l’…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…

Vida i obra Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich —s’exilià a París un any De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la creació, a…