Resultats de la cerca

Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies  són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans  el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…

Se’n coneix una tençó plena de malvolença amb  Gabriel Ferrús , Seny’En Ferruç, vos qui tenit procura , on defensa les dames distingides de la ciutat de Palma Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l’illa

Eclesiàstic, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del s XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del s XIX i traduccions al castellà

Vida i obra És autor d’una dansa Dompna, de mi merce us prenya de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll No es coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb Dalmau III de Castellnou 1305/42, cavaller des del 1328, o amb el seu pare Dalmau II, mort el 1323 durant la conquesta de Sardenya Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Desenvolupament enciclopèdic L’obra narra el desengany del cavaller Mataró, que és perjudicat en les seves aspiracions amoroses, tot i la innocència de la dama, per un frare confessor Una història més, prou reeixida, dins del corrent antimonàstic, no antireligiós, que es troba en altres textos, com ara el Testament de Bernat Serradell o el Llibre de Fra Bernat Bibliografia Faraudo i de Saint-Germain, Ll 1908 Vegeu bibliografia

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Vida i obra Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac , Cançó de les dones i Canción muy gentil en la cual ruega un gentil hombre a su amiga , seguida de la Resposta de la sua amiga al sobredit galant , que havien circulat en un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis Foren editades per Aguiló al Cançoner de lesobretes Barcelona 1900 Bibliografia Miquel i Planas, R 1911, p 297-305 Vegeu bibliografia

Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia