Resultats de la cerca

De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca Víctor Balaguer…

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…

Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià, quan requereix…

El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació…

Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…

La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…

Desenvolupament enciclopèdic L’autor es proposa una reflexió a l’entorn del concepte de poesia pura, en la línia fixada per la poètica postsimbolista Riba hi aprofundeix alguns dels trets que ja havia explicitat en el segon llibre d’↑ Estances 1930 i se situa clarament enmig del debat sobre la poesia pura que Henri Bremond havia encetat a França a mitjan anys vint El llibre està format per tres parts de deu sonets cadascuna En la primera “Un nu i uns ulls” el text se situa en l’espai tancat d’una cambra imaginada, en la qual hi ha un objecte el nu que focalitza l’atenció del subjecte els ulls…

Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la…