Resultats de la cerca

Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Vida i obra Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81, on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria , avui no localitzat El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua materna i no en…

Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus principals…

Desenvolupament enciclopèdic La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler De fet, fou el novellista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Cirillo , en sainet, estrenat el 1892 La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor Qui compra maduixes , 1892 La viuda , 1895 Oriental Los moros contrapuntats , 1892 L’ase de l’hortolà , 1893 A casa l’alcalde , 1893…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…

Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà observacions i…