Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Joan Brudieu
Literatura catalana
Músic.
Entre el 1539 i el 1589 fou mestre de capella de la catedral d’Urgell, llevat d’un període d’absència 1543-45 i l’època en què ocupà el mateix càrrec a Santa Maria del Mar de Barcelona 1577-78 Publicà la collecció “De los madrigales del muy reverendo Joan Brudieu, maestro de capilla de la sancta iglesia de la Seo de Urgel, a cuatro voces” 1585 L’obra conté uns Goigs de Nostra Dona , variacions de 3, 4, 5 i 6 veus sobre un tema marià d’arrel popular i quinze madrigals, quatre dels quals amb textos catalans D’aquests darrers, dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc el XIII i el XV La missa…
Josep Llord
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Fou bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina introduí el missal iel breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a MA de ↑ Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
Pere Pasqual
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, hom l’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on…
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina, o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó , i alguns li donen per segon cognom Carbonell
Francesc Blasi i Vallespinosa
Literatura catalana
Assagista.
Industrial i excursionista, publicà obres de divulgació de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus 1928, Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona 1933 i, com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926, Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat…
Pere Mercer i Santaló
Literatura catalana
Prosista i traductor.
Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual que havia…
Reginald Poc
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 —que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 Arranjà una Història de la cena de Nostre Senyor , drama de Passió representat el 1613 o el 1614 Fou un orador…
Marc Antoni de Camós i de Requesens
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Noble, amb càrrecs militars importants a Sardenya, prengué l’hàbit de sant Agustí en morir la seva família 1582 Graduat en teologia 1588, el 1592 esdevingué prior del convent de Barcelona Fou designat arquebisbe de Trani, però morí abans de ser consagrat Publicà Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano 1592 i 1595, en forma de diàleg, justificació teològica de la monarquia i dels diversos estaments socials, i un poema en castellà, La fuente deseada e institución de la vida honesta 1598, però compost vint anys abans, que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el…
Esteve Caseponce
Literatura catalana
Narrador, poeta i traductor.
Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles del Tec Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà a “La Croix des Pyrénées Orientales” amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…