Resultats de la cerca

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

Formada a Llotja Barcelona Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona 1911-51 Classificà els brodats de diverses colleccions i museus barcelonins Guanyà diversos premis oficials i collaborà en diverses publicacions Com a folklorista, es dedicà sobretot a l’estudi de les rondalles, de les quals en recopilà prop d’un centenar seguint les directrius de Rossend Serra , de qui fou deixeble Divulgà les seves investigacions en conferències i articles publicats a La Veu Comarcal Ripoll, Art Jove , Catalana , Catalunya , La Veu de Catalunya ,  Butlletí dels Museus  i d’altres Una selecció dels seus…

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit,…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…

Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com  La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992,  El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…

Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Donà, així, una visió general de la vida femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa, de l’ ars nova francesa Comença a parlar de les donzelles de 10 a 12 anys de les dones casades —dedica una…