Resultats de la cerca

  Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de…

Don Toni és la figura central de la novella, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills illegítims que té i que manté En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels avions Malgrat…

Bruno Quadreny evoca la seva joventut, en uns escrits en primera persona primerament recrea la seva infantesa, al Raval, amb els pares, Xim i Amèlia, i un germà petit tolit, del qual s’ha d’ocupar La figura central de la seva infantesa és la mare, dona de gran atractiu, que suscita un sentiment ambigu, d’amor i d’odi, mentre que el del pare, egoista i inconscient, és clarament de rebuig Bruno és un nen introvertit i imaginatiu, que se sent lligat als escenaris més característics de Barcelona, sobretot a aquells relacionats amb les festes nadalenques, a l’hivern, que imagina amb una neu…

El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I , que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I  Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV 1162 fou escrit en…