Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Joaquim Casas i Busquets
Literatura catalana
Novel·lista.
Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”
Antoni Vicenç Domènec
Historiografia catalana
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…
,
Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes
Literatura catalana
Relats breus de Pere Calders, que inclouen la narració llarga “Aquí descansa Nevares” (1967), i cinc contes, “Gent de l’alta vall” (1957), publicats junts el 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…
Joan Vila i Casas

Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…
,
Tots els camins duen a Roma
Literatura catalana
Llibre de memòries d’Agustí Calvet, Gaziel, publicat el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…
Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…
, ,
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Maria Antònia Salvà i Ripoll
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’…
,
Ignasi Iglésias i Pujades
Ignasi Iglésias i Pujades
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…
,
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Folklore
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu que es fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) a l'església de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…
, ,