Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Oleguer
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller.
És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la industrialització a mitjan…
Passeig d’aniversari
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli.
Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…
, ,
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en…
, ,
Poesia
Literatura catalana
Volum recopilatori de 896 poemes de Josep Carner (1957).
Carner, des del seu exili forçós de Brusselles, dugué a terme, a partir del 1949 i durant vuit anys, la revisió exhaustiva i l’agrupament temàtic de poemes seleccionats de la seva producció anterior, que redistribuí amb altres d’inèdits, una part dels quals constitueixen el llibre Absència , publicat per primera vegada en aquest aplec Poesia respon a un pla unitari i precís i està constituït per tretze seccions “Els fruits saborosos”, “Lloc”, “Auques i ventalls”, “Llegendari”, “Ofrena”, “Llunari”, “Arbres”, “Cor quiet”, “Verb”, “Mar”, “Nabí”, “Lluna i llanterna”, “Absència”, l’ordenació de…
Elegies de Bierville
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba.
Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…
,