Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El volum conservat conté, al final, altres textos, entre els quals un fragment en català del Valter e Griselda Bibliografia Ysern i Lagarda, JA 2004 Vegeu bibliografia

És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis Romànics, X…

Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia

Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç L’estil i la llengua són directes i senzills Se’n coneixen dues versions més una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles , i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

D’origen noble, visqué probablement al principi del segle XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328,…

Vida i obra Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts 1871, 1873 i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista La Asociación  1866, i, retornat a Barcelona, La Publicidad  1878  Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus, entre els quals …

Vida i obra Fou notari 1859 i alcalde 1871 de Falset, amb el suport dels republicans A Reus estrenà la comèdia Lo mismo es ella que todas el 1842 i publicà el drama històric Isabel Besora, la pastoreta, o ja sia, La pesta de Reus de 1592 1857, representat el 1860, versió de la llegenda de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia que parteix de la documentació històrica i defuig els elements sobrenaturals, i que compta amb el precedent, entre altres models, de balls parlats sobre el mateix tema i de La Verge de les Mercès 1856, de Manuel ↑ Angelon Se’n recolliren un fragment…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari…

Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i…