Resultats de la cerca

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

S’establí a Nova York per atendre els negocis familiars, on des del 1864 fou redactor de diverses publicacions i corresponsal de diaris de Madrid, Barcelona i Cuba Fundà i dirigí la revista mensual “La Llumenera de Nova York” Publicà un Diccionario español-inglés e inglés-español 1976, que obtingué una gran difusió, i, interessat en assumptes econòmics i socials, tractà la qüestió de la immigració als Estats Units, defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que el condecorà, es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i hagué de refugiar-se a Espanya, on introduí i…

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

Vida i obra Publicà poemes a En Patufet i “Mont-Sant”, collaborà a “El Llamp” i dirigí la revista “Priorat” 1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no torna Fou…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…

Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce,  Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…