Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jaume Bofarull i Cendra
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i “Pàtria”, entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de Poblet 1931…
Domènec Baró
Literatura catalana
Poeta.
Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…
Joan Rosembach
Literatura catalana
Tipògraf.
Considerat l’impressor gòtic més important de Catalunya, entre la producció del seu taller itinerant des del 1490 treballà a València, Barcelona, Tarragona, Perpinyà i Montserrat destaquen els llibres litúrgics, les edicions d’Eiximenis Libre dels àngels i Libre de les dones , 1494 i 1495, el Memorial del pecador remut de F de Malla 1495, les Històries e conquestes de Catalunya de Tomic 1499 i 1519, l’ Spill de la vida religiosa 1515, entre d’altres, i, en llatí, obres de Terenci, Ciceró, Virgili, Nebrija i altres, amb tipografia i gravats d’una qualitat excellent La traducció catalana de Lo…
Francesc Xavier Miquel i Rosell
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Eclesiàstic i arxiver.
Cursà estudis eclesiàstics El 1926 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà en diverses biblioteques, entre d’altres a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Archivo General de Indias de Sevilla 1927-30 El 1930 ingressà al Registre de la Propietat Intellectual de Barcelona Publicà diversos inventaris de biblioteques i arxius, especialment els catàlegs de manuscrits patrístics, bíblics, litúrgics i hagiogràfics de la Universitat de Barcelona Entre d’altres, es poden esmentar Butlles d’Alexandre III inèdites 1935, Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant…
,
Jordi Pinell i Pons
Literatura catalana
Liturgista i poeta.
De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…
Josep Ullastre
Literatura catalana
Escriptor religiós, traductor i gramàtic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el s XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…
Sebastià Janeras i Vilaró
Cristianisme
Orientalista i liturgista.
Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…
,
Miquel Coll i Alentorn
Literatura catalana
Historiador i polític.
Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona…
les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…
, ,
Carles Cardó i Sanjuan
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona De jove collaborà al diari tarragoní “La Cruz” 1910-17 i al setmanari vallenc “Pàtria” 1912-25 Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de…