Resultats de la cerca

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…

Vida i obra Franciscà 1796, el 1821 passà a ser prevere secular Fou afí al liberalisme moderat Estigué al servei de Josep de ↑ Togores entre el 1826 i el 1831, el qual sembla que l’inicià en el conreu de la poesia, tot i que la relació literària fou profitosa per a ambdós La seva poesia conservada es pot datar entre el 1828 i el 1830 Es tracta d’un conjunt de vint-i-nou poemes, tres dels quals en castellà, que fluctuen entre l’estètica rococó —on dominen la temàtica amorosa i galant i l’assumpte anecdòtic— i els corrents illuministes —amb tonalitats de reflexió filosòfica o…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…