Resultats de la cerca

Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives

Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut…

Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius…

Conegut també com a Marquès de Camps Enginyer forestal i polític molt actiu presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear el 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre del 1897 al 1901, etc, milità a la Lliga Regionalista i exercí diversos càrrecs públics diputat per Olot del 1900 al 1902, per Barcelona el 1916, per Igualada el 1918, senador per Girona del 1903 al 1905 i del 1919 al 1923, etc, fins que el 1924 es retirà de la política Publicà, entre d’altres, els volums de narracions Del meu sarró 1912, Cortal marí 1912, Toia virolada 1915 i Floren…

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels…

Vida i obra Era net de Jahudán de la Cavallería, financer de les empreses del rei Jaume I, i fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret del mateix rei El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahrawi, que podria tractar-se de l’avui perdut llibre anomenat Alboquerim Dels ferres Uns vint anys abans entre el 1291 i el 1295 compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de…

Fill d' Alexandre Cirici i Pellicer , estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils Les tres bessones , Oliana Molls com per a tots els públics No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca Blanc o Negre etc, i collabora a la premsa diària La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novelles per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les…