Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Miquel Joan Bodí i Queralt
Literatura catalana
Escriptor religiós i erudit.
Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí
,
Lluís Ballester i Pallardó
Literatura catalana
Autor dramàtic, poeta i cronista.
Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i, finalment, provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques una d’inèdita Comedia del glorioso Santo Tomás de Aquino , 1765, i una altra impresa a Barcelona el 1778 Amor destrona monarcas y rey muerto També escriví diversos elogis panegírics circumstancials, una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del beato Juan de Ribera València 1797, i poesies…
Josep Romeguera
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…
,
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Poeta i orador.
Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…
Vicent Mariner d’Alagó
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a València, i fou bibliotecari d’El Escorial La seva obra en llatí i grec, pràcticament inèdita, consta de trenta-quatre volums Una petita part fou publicada a Tournon amb el títol Opera omnia poetica et oratoria 1633, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats, una elegant versió llatina en dístics elegíacs de la poesia d’Ausiàs Marc Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apolloni de Rodes i Teòcrit entre d’altres, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià…
Miquel Àngel Vidal i Pons

Miquel Àngel Vidal i Pons
Arx. M. À. Vidal
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat 2004 i Jardí…
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…
,
família Borja
Literatura catalana
Família del tombant del s.XV, diversos membres de la qual han estat protagonistes d’obres literàries o bé han esdevingut tema literari com a conjunt.
Desenvolupament enciclopèdic Roderic de Borja, Alexandre VI, i encara més els seus fills, Cèsar i Lucrècia, sense oblidar la mare d’ambdós, Vanozza Catanei, són els personatges literaris de més gran requesta per la narrativa, el teatre i fins la poesia, des del mateix s XVI fins a l’actualitat El fet de ser un papa estranger en una època convulsa de la Itàlia de l’epoca, en uns moments igualment remoguts dins la cristiandat europea, el nepotisme generós que practicà, el poder polític i econòmic que atresorava aleshores el pontífex, la utilització dels fills amb finalitats polítiques, els…
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,
Cir Valls i Geli
Història
Cristianisme
Educació
Pedagog i erudit.
Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…
, ,