Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fundà la revista “Hèlix” i fou director del setmanari “Abril” i del periòdic “La Terra” Secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria, s’exilià el 1939, i residí a França, a Mèxic i a Veneçuela, on es distingí com a promotor del Centre Català El Centre Català en les seves noces d’or , Caracas 1970 Publicà La ben nascuda 1937, rèplica de La ben plantada d’Eugeni d’Ors, Com han estat i com som els catalans 1968, assaig polèmic, Josep Robreño El nou concepte de la Renaixença 1981 i altres opuscles polítics

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…

Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic El…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà “El Conceller” i viatjà per Itàlia 1859 Fou redactor d’“El Barcelonés” i El Telégrafo , impulsor de la “Revista de Cataluña”, collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’“El Fomento de la Producción Nacional” 1869 Defensà la necessitat del proteccionisme econòmic, fou fidel als valors de l’historicisme romàntic i, tot i que feu recerques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, les…

Vida i obra Es doctorà en filosofia i teologia a Roma i fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de la jerarquia Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos treballs filosòfics en revistes com “Criterion”, “La Paraula Cristiana”, “El Bon Pastor”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i “Perseverància” Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà nombroses obres de filosofia i teologia, entre les quals sobresurten els cinc volums de…

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…

És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig  Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990,  Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de Janus 2000, premi…

Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i…

Visqué a Barcelona fins als deu anys, però no fou fins als inicis dels anys setanta que s’inicià en el coneixement i l’estudi del català Fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main 1981 Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín 1978, a Karlsruhe 1983, i d’altres Fundà la Biblioteca Catalana de Frankfurt 1981, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft Associació germanocatalana, de la qual fou president 1983-95, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 1980 i l’Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt 1988 Entre un centenar llarg de…

Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…