Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…

Exercí l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys Publicà set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca 1964, Besllums d’un gran amor 1965 i Les cràteres de la poesia 1966 Traduí al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos Signava habitualment Francesc de Riart

Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda…

Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi Alcaraz,  Pas…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …