Resultats de la cerca

Catedràtic de literatura espanyola La seva obra poètica és en castellà, amb títols com Los poemas de Turín 2001 i Todo parece indicar 2003 És traductor del portuguès, de l’italià, del francès i del català De les seves traduccions del català cal destacar Sol de sal 2001, una àmplia i representativa antologia de la poesia catalana del darrer quart del segle XX, i Joan Salvat-Papasseit Poesia Completa 2008, ambdues amb pròlegs interpretatius Ha traduït obres de J Verdaguer, CM Sanuy, D Castillo o M Sampere També ha prologat obres de E Sanahuja, J Ballester i D Castillo

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner popular de…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble  i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…

Traduí del rus una cinquantena de llibres vint-i-un al català i trenta-tres al castellà Havent quedat admirat per la literatura eslava, aprengué de primer el català, i després l’esperanto i el rus pel seu compte, amb l’ajut de gramàtiques en francès Militant del PSUC fins a la dissolució del partit i regidor de l’Ajuntament de Tarragona en dues legislatures, des del 1956 viatjà regularment a Rússia El 1964 publicà la primera traducció al castellà, llengua de què ha traduït sobretot literatura russa moderna i assaig soviètic El 1967 s’estrenà en català, amb Gorki, per bé que ja hi havia…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres i treballà d’advocat i de periodista Fou membre de la Lliga Regionalista i formà part de diverses acadèmies i entitats culturals Collaborà a “Catalana”, La Revista , La Nova Revista , “Revista de Poesia”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , Revista de Catalunya , “Occident”, “Presència” i Serra d’Or , entre moltes altres publicacions Poeta lligat al neosimbolisme, publicà els reculls poètics Cendra votiva 1952, Port-Salvi 1955, Rescat diví 1958, En el llindar diví sonets penitencials 1980 i Nadal,…

El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició Sebastià Garcés…

Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló El…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana i professor Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts 1976 i seguí amb  Entreparèntesis 1978 El 1984 publicà Ni amb ara prou , un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat El volum d’obra reunida, Moment 1982-1986 , publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998 i Quadern de port viola d’…