Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Martí Rosselló i Lloveras
Literatura catalana
Escriptor.
Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que…
,
Valerià Pujol i Bosch
Valerià Pujol i Bosch
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella…
,
Joaquim Muntañola i Puig

Joaquim Muntañola i Puig
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor humorístic.
Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a En Patufet durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques, El Be Negre 1935-36, Papitu, Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya , Locus 1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …
, , ,
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
Josep Bras i Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
És guionista de ràdio i televisió i membre del collectiu Germans Miranda En narrativa breu ha publicat Amfetamínic premi Just Manuel Casero 1981, Afrodisíacs alquimístics & Grapejant magnetoscopis 1982, Mixtura 1985, El vaixell de les vagines voraginoses 1987, premi La Sonrisa Vertical i Pura rutina 1989, i, en novella, La mosca al nas 1985, L’ull que mata 1991, Noia dels timbals 1993, L’edat dels monstres 1999 i Sexe, Pentium i Clearasil juvenil, 2000
Víctor Oliva
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña…
Carles Grandó
Literatura catalana
Poeta, prosista i dramaturg.
Vida i obra Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, “Revue Catalane” Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’Institut d’Estudis Catalans premià…
Rafael Nogueras i Oller

Rafael Nogueras i Oller
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Gendre d’ Albert Llanas Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i La Talia Catalana El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del Modernisme, els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou i publicà a Joventut , Catalònia i Catalunya Artística , revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per la sinceritat amb què el poeta —messies visionari…
,
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…
, ,