Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
La filla de l’emperador Contastí
Literatura catalana
Novel·la breu, qualificada per R. Aramon, en editar-la, com a exemplar.
Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia
Miquel Joan Osona
Literatura catalana
Predicador.
Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples …
Irene Polo i Roig
Irene Polo i Roig (1933)
Col·lecció Casimir Arajol
Periodisme
Periodista.
Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues…
,
Maria Campillo i Guajardo
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica CEFID, vinculat a la mateixa universitat Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista 1936-1939 1994 Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura catalana en el…
,
Josep Maria Pujol i Sanmartín
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…
,
Frederic Despalau i Salgueda
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cavaller i dietarista.
Fill del donzell barceloní Miquel Despalau i d’Àngela Salgueda, contragué matrimoni amb Aldonça de Sarrià i de Meca estava emparentat amb altres llinatges de la noblesa del Principat com els Erill, els Alentorn, els Salbà o els Calders Drassaner major del General, tingué una presència continuada en les ambaixades que la Diputació feu durant les últimes dècades dels s XVI al Consell barceloní, als virreis i a altres institucions i persones principals En el moment de fer testament, al febrer del 1601, no tenia cap fill, per la qual cosa designà com a hereu Dalmau Enric Despalau, nebot seu És…
,
Antoni Agustí i Albanell
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Estudià humanitats a Alcalá 1526-28 i es traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya amb Andrea Alciato 1535-37, i els de grec i lletres a Pàdua 1537 Fou nomenat bisbe d’Alifano Nàpols 1561, de Lleida 1561-76, on revitalitzà l’Estudi General, i arquebisbe de Tarragona 1576-86 En totes dues ciutats catalanes desenvolupà una important tasca cultural Realitzà diverses missions diplomàtiques per a Juli III, Pau IV i Felip II, i assistí al concili de Trento El catàleg de la seva biblioteca privada, una de les més importants de l’època…
Albert Savine
Literatura catalana
Crític literari, novel·lista, traductor i editor.
Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…
Rovelló
Literatura catalana
Coprotagonista d’Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús (1916) de Josep Maria Folch i Torres.
És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s XIX El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intelligència de Lluquet, més madur i cerebral Els…
Jaume Pont i Ibáñez
Literatura
Poeta, professor i crític.
Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un essencialisme…
,