Resultats de la cerca

Advocat de professió, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com ara l’ Avui , La Vanguardia i Punt Diari , i el 1980 guanyà el premi Avui d’articles periodístics per Les banderes d’enguany En poesia publicà Jerarca de la llum 1986, La barca encesa 2003 i Manual d’oficis 2005 Com a rapsoda, recita els seus propis poemes També és autor del recull d’entrevistes Catalunya tres generacions 1975, les biografies Gabriel Ferrater reportatge en el record 1978, premi Gaziel 1977 i Lluís Llach, un trobador per a un poble 1982, i de les narracions Pluja de sang premi Víctor Català…

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la República Dominicana…

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie 2010, Un…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant a un…

En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo  i La Nau  Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla  1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat  i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí  La Rambla…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…

Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés  del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el diari Ara , on publica diàriament la secció “Abans d’ara” A partir…

Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les seves versions l…