Resultats de la cerca

Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les bodes del duc de…

Es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre les comparances en l’obra d’Ausiàs Marc 1980 Fou cap de departament a la càtedra d’espanyol de La Trobe University de Melbourne Austràlia, entre els anys 1981 i 1997, on creà un lectorat de català, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Durham Anglaterra, entre el 1998 i el 2005, i ocupà la càtedra Cervantes al King’s College de la Universitat de Londres 2005-14  Ha dedicat bona part de les seves recerques a l’obra d’Ausiàs Marc  The Pervasive Image 1985, l’edició i estudi de Cinquanta-vuit poemes de Marc 1989, l’antologia en…

Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà…

A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la…

Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove amb els reis…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…