Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900, exercí bàsicament com a historiador Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatges Al marge del Sàhara , 1926 i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929 i La verdad…

Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una  Memòria  dirigida al president de…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’interès per a la…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Publicà “La Veu de la Parròquia” 1948-50 i la revista popular “Ressò” 1950-52, que fou suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins…

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la…

Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952, i fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris Liridonvau, liridonvon…

Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971,  Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Pel…

Obra de divulgació i d’abast enciclopèdic, la més extensa que mai s’ha dedicat a la literatura catalana, bastida al llarg dedècades i concebuda per Martí de Riquer, en la qual l’anàlisi s’elabora a partir de la lectura directa dels textos i la recerca erudita de documents Els quatre primers volums de la nova edició tres en la primera edició daten del 1980 i són un profund estudi de la literatura medieval i de la de la Decadència, un seguit de monografies completes, escrites per Riquer i publicades, en primera edició, l’any 1964 El rigor en el judici crític i la seva sòlida…

Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del…