Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Marina Abràmova
Literatura catalana
Catalanista russa.
Es doctorà en filologia romànica 1986, amb una tesi sobre el Tirant lo Blanch , a la Universitat Lomonóssov de Moscou, on és professora des del 1979 Ha publicat nombrosos articles sobre l’obra de Joanot Martorell i també ha estudiat Ausiàs Marc i Ramon Llull Ha tingut cura de l’antologia Ogon i rozi Sovreménnaia Katalónskaia poézia ‘El foc i les roses Poesia catalana contemporània’ 1981 i del recull d’articles Katalonskaia cultura vtxerà i segódnia ‘La cultura catalana d’ahir i d’avui’ 1997, i ha traduït al rus manifestos de S Dalí, poemes de M Martí i Pol i les novelles El mar , de B Bonet,…
Elena M. Wolf
Literatura catalana
Lingüista i catalanista russa.
Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica Kultura naródov Pireniskogo poluóstrova” 1983, o, en collaboració amb…
Helena Vidal i Fernández
Literatura catalana
Traductora.
Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una…
Josep Sol i Rodríguez
Literatura catalana
Narrador, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona Collaborà a “Brollador”, “La Humanitat”, “Imant”, “Pamflet”, “Rosa dels Vents”, “Mirador” i “Meridià” amb articles sobre literatura, cinema, art, política i actualitat, o bé amb narracions i amb traduccions Destaquen les seves anàlisis de literatura russa i d’autors com Poe, Conrad, Moréas i Joyce, dels quals traduí alguns textos És autor del recull de contes Elionor 1935 —prologat per Joan Puig i Ferreter , dela novella Una adolescència 1936 i de la novella curta Appassionata 1937 La seva obra se situa dins d’un corrent…
Andreu Nin i Pérez
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…
, ,
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i periodista.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política S’inicià com a periodista a El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial , “El Heraldo de Madrid”, La Publicitat , “Nova Revista”, D’Ací i d’Allà i “Taula de Lletres Valencianes”, entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil de 1936-39 de “Treball” Exiliat a Mèxic 1939, fou expulsat del partit i fou secretari de redacció del setmanari “Tiempo” 1942 Com a novellista publicà Ícar o la impotència 1930 i…
Alfred Gallard i Genís
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, traductor i periodista.
Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’…
,
Josep M. Güell i Socias
Literatura catalana
Traductor.
Traduí del rus una cinquantena de llibres vint-i-un al català i trenta-tres al castellà Havent quedat admirat per la literatura eslava, aprengué de primer el català, i després l’esperanto i el rus pel seu compte, amb l’ajut de gramàtiques en francès Militant del PSUC fins a la dissolució del partit i regidor de l’Ajuntament de Tarragona en dues legislatures, des del 1956 viatjà regularment a Rússia El 1964 publicà la primera traducció al castellà, llengua de què ha traduït sobretot literatura russa moderna i assaig soviètic El 1967 s’estrenà en català, amb Gorki, per bé que ja hi…
Monica Zgustova
Literatura catalana
Novel·lista i traductora.
Vida i obra Emigrada amb la seva família de la Txecoslovàquia comunista, l’any 1983 fixà la seva residència a Catalunya Ha desenvolupat una àmplia activitat com a traductora amb més de quaranta títols que l’acrediten com la introductora de la literatura txeca a l’àmbit hispànic i català Entre altres autors russos i txecs, ha traduït al català I Bael, F Dostoievski, H Raal, M Kundera, K Capek, J Hasek, V Havel, J Seifert i, amb MM Marçal, les poetes M Tsvetàieva i A Akhmàtova També ha estat coautora del Diccionari rus-català 1985 De la constant dedicació a la traducció de l’obra de Hrabal…
Francesc Almela i Vives
Literatura catalana
Poeta, erudit, bibliòfil i periodista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921 un dels fundadors de “Taula de Lletres Valencianes” 1927 i director dels tres darrers números de la revista director de “Nostra Novella” 1930-31 director numerari del Centre de Cultura Valenciana 1935, i collaborador a la premsa barcelonina, valenciana i madrilenya, entre altres activitats Publicà nombroses obres erudites,…