Resultats de la cerca

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet”, i dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 És autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de…

És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita…

Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…

Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es reconeix un…

Vida i obra Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó, i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 optà a la càtedra de teologia de l’Estudi General de Lleida, sense èxit Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de confiança, es graduà finalment a Tolosa el 1374…

Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell  i Ars  entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim Torres i…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…