Resultats de la cerca

Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de…

Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia  Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la…

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou escollit diputat per Menorca a la Junta Suprema de les Balears La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 la resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i…

Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta 1929 —obra…

Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…