Resultats de la cerca

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell ,…

Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i relatives a la…

Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques,…

Vida i obra Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta laborpedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Vegeu bibliografia

Carmelità de l’antiga observança 1668, adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo Manucio , a partir de la versió castellana de Joan ↑ Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del s XVIII Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat  El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…