Resultats de la cerca

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Primer marquès de Castellbell , participà en la defensa de la ciutat com a capità de la coronela el 1697, fet que, junt amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès El seu fill  Manuel d’Amat i de Junyent fou virrei del Perú Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Desconfiats 1700, i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II 1701, collecció poètica a la qual aportà també la seva collaboració, en català i castellà

És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i…

Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i, tots tres…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe,…

Vida i obra Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín , un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana Tarragona 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort de la…

Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Vida i obra Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries per a efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça versificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginy verbal notable—, així com pel seu…