Resultats de la cerca

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es refereix a…

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…

Es formà a París amb M Marchesi de Castrone i a Berlín amb S Nicklass-Kempner Debutà a divuit anys en el paper titular de Lucia di Lammermoor , a l’Òpera de Dresden Posteriorment formà part de la companyia d’òpera de Stuttgart i de la de l’Òpera Còmica de París Entre el 1902 i el 1904 cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on debutà amb Les Huguenots Fou una de les sopranos líriques de coloratura més destacades de la seva generació Retirada el 1930, a partir d’aleshores es dedicà a l’ensenyament En 1936-38 impartí classes de cant a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra…

L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…

Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de…

Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…

Estatuetes de la Fortuna, Mercuri i Lar, uilla de Vilauba, Camós, segle III MACB / RM Si per a tantes facetes del món romà la insuficiència d’informació limita les possibilitats d’un estudi acceptablement fiable, les que fan referència a la vida quotidiana adquireixen especial singularitat, principalment quan l’estudi pretén abraçar diverses centúries entre les quals les diferències són ben manifestes, sobretot pel que fa a la part del període de la República que inclou aquest estudi, l’Alt Imperi i el Baix Imperi Incloure un espai de temps tan dilatat i divers en un mateix i breu apartat no…

Els anys del regnat de Ferran II havien tingut caràcter de recomposició socioeconòmica i de reajustament institucional Arreu de les terres catalanes l’intervencionisme del monarca havia estat de tons més o menys cesaristes, d’acord amb la resistència de la societat i la capacitat política dels estaments de cada territori A Catalunya, després de la resolució arbitral del plet remença i de dures intervencions de Ferran II sobre les institucions, no solament de la mà del monarca, com tantes vegades ha estat dit, sinó també de les forces vives del país, s’establia el règim insaculatori a la…