Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Lleonard Soler de Cornellà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les…
Giovanni Andrea Fioroni
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…
Salvador Bové
Historiografia catalana
Historiador i lul·lista.
Vida i obra Canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell 1909, desplegà una gran activitat en la difusió de les idees lullianes, les quals interpretà com a “pensament nacional” català Fou el fundador de la Revista Lulliana 1901-05, i autor d’obres com La filosofia nacional de Catalunya 1902, Les doctrines lullianes 1904 i El sistema científico luliano 1908 A la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona es guarden nombrosos manuscrits seus ms 1-51 Els treballs filosòfics lullians de Bové foren continuats pel seu deixeble Joan Avinyó És autor d’alguns treballs històrics…
Rodion Konstantinovic Šcedrin
Música
Compositor rus.
Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar al piano la seva pròpia música Autor prolífic, aviat creà obres de primera magnitud, com el Concert per a piano núm 1 1954 o el ballet El cavallet geperut 1960, dedicat a la ballarina Maja Pliseckaja, amb qui es casà Ha sabut trobar un bon equilibri entre tradició i modernitat, amb una reelaboració original del llenguatge i les tècniques més avançades aleatorietat, politonalitat, combinacions instrumentals…
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització del total…
Antonio Rodríguez de Hita
Música
Mestre de capella, compositor i teòric castellà.
Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300…
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…
Francesco Antonio Vallotti
Música
Compositor i teòric musical italià.
Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini Aquesta agrupació…
Francisco Elías de Tejada y Spínola
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou catedràtic de filosofia del dret a les universitats Complutense de Madrid, Salamanca i Sevilla La seva producció historiogràfica reflecteix una ideologia tradicionalista i carlina, i respon al projecte de comprendre les arrels de la identitat hispànica a partir de la pluralitat de tradicions que la configuren, « florecida de pueblos separados, aunados afincadamente en el común sentimiento de lo hispánico, mas diversos en lengua, cultura y ordenación política » La diversitat no solament es refereix als territoris peninsulars, sinó a tots aquells que, en algun moment, hi han…
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…