Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Anny de Pous
Historiografia catalana
Historiadora i arqueòloga nord-catalana d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…
Sant Martí d’Altafulla
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí és situada a la part alta de la vila, just al costat del castell Un dels primers esments documentals d’Altafulla data de l’any 1060, quan la seva fortalesa, consignada com a castro Altafolia , és mencionada com a límit territorial de la part de llevant del puig d’Ullastrell, el qual fou donat en aquella data pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, en propi alou Malgrat que una de les citacions més antigues del lloc correspon, com s’ha dit, a l’any 1060, la seva església parroquial, dedicada…
Santa Maria de Benasc
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població de Benasc, a la Plaça Gran, dita avui de l’Ajuntament La vila de Benasc és situada al marge esquerre de l’Éssera, a 1 138 m d’altitud, en un petit eixamplament de la ribera La vila antiga té forma ovalada, amb carrers estrets i un xic tortuosos Mapa 32-9 180 Situació 31TBH969202 Condueix a la vall de Benasc i a la vila del mateix nom la carretera C-139 de Barbastre a França, que segueix el curs de l’Éssera i mor prop de l’antic hospital de Benasc JBP Història Aquesta església, inicialment de la diòcesi d’Urgell,…
Bibliografia general referent al romànic de Conflent
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62,…
Santa Maria de Cervera
Art romànic
Situació Porta oberta al mur meridional de l’església, aixoplugada per un pòrtic d’època gòtica, que constitueix l’únic vestigi del temple romànic primitiu dedicat a sant Martí ECSA-FJ de Rueda L’església parroquial de Santa Maria, situada darrere la Plaça Major, és l’edifici religiós més important de la ciutat MLIR Mapa 34-15 390 Situació 31TCG562143 Història L’església de Santa Maria de Cervera consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic datada entre el 1025 i el 1050, en el moment inicial de la repoblació del terme de Cervera En un principi, el titular de l’església era sant…
Sant Martí de Palaldà (els Banys d’Arles)
Situació Interior de la nau romànica de Sant Martí de Palaldà, totalment emmascarada per l’arrebossat i molt transformada, on s’aprecia l’extrem d’un dels arcs torals amb el pilar arranat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí destaca al centre i a la part més alta del nucli antic del poble de Palaldà, al costat dels vestigis del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E L’itinerari per a arribar a Palaldà és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent EBP Història La primera referència documental de l’església de Palaldà és força antiga, data…
Sant Martí de Puigbò (Gombrèn)
Art romànic
Situació La vella parròquia de Sant Martí de Puigbò es troba situada al costat nord-oriental del terme municipal, al cim d’una alta vall d’un afluent del riu — Merlès, al peu de la Tossa de Puigbò, a uns 100 m del mas Puigbò i a 1 120 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Una vista des de l’exterior de l’absis central, al mur del qual hi ha obertes un parell de finestres M Anglada Un aspecte des de l’interior de les ruïnes de la capçalera de l’església, amb l’absis central i l’absidiola del costat de tramuntana M Anglada S’hi accedeix per una pista que surt del poble de Gombrèn, pel…
Bibliografia general referent al romànic del Vallespir
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…
Sacramentari gregorià o missal de Sant Ruf
Art romànic
Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…
L’orfebreria i altres objectes de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina