Resultats de la cerca

Aquesta capella era situada a migdia del terme, a la riba esquerra del Guart Els vestigis actuals, tot i la presència d’un arc toral apuntat, demostren que té uns orígens romànics No es tenen notícies històriques sobre aquest temple

Convent de frares mercedaris que fou creat l’any 1238 a llevant de la població, a les actuals hortes, vora el puig Fou destruït durant el setge del 1655 per les tropes franceses, i a partir de l’any 1763 fou construït un nou convent intramurs

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

Antiga domus o casa forta Petra-Alba , el 1316, situada a la vall del Congost, prop, de la N-152 i d’una moderna zona residencial És un casal que conserva un sector gòtic, bé que molt alterat perquè sofrí incendis el 1476 i el 1654 Des del segle XVII pertanyia als Bru i de Fivaller, refosos avui amb els comtes d’Alba de Liste, actuals propietaris del casal

Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir

Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals…

La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835 L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII a la porta del temple hi ha la data 1730 Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats medievalistes…

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com tantes…