Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Castell d’Ossea (Navès)
Art romànic
Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de…
Santa Coloma d’Alemanys o de Tresbons (Palau del Vidre)
Art romànic
L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…
Chronicon Moissiacense
Historiografia catalana
També anomenat Crònica de Moissac, fou editat per L. Duchesne (Le Liber Pontificalis, París 1886-92, I, p. LVII; II, p. XIX), M. Bouquet (Recueil des historiens des Gaules et de la France, París 1869-1904) i G.H. Pertz (Monumenta Germania Historica. Scriptores, Hannover 1826-29).
Desenvolupament enciclopèdic Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana , dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum , o Annals Reials , i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre totes dues…
Sant Jaume de la Pobla de Roda
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies puntuals…
Crismó de Garòs (Salardú)
Art romànic
Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…
Santa Maria de Piera
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i…
Sant Pere de Cerc o de l’Alguer (Olius)
Art romànic
Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les esglésies que…
Pere de Vilanova
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en ambdós drets i dietarista.
Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que…
Història de Catalunya Salvat
Historiografia catalana
Obra promoguda per l’editorial Salvat l’any 1978. Josep Maria Salrach en fou el director editorial, i el consell assessor era format per R. Aramon, J. Benet, P. Bohigas, M. Coll i Alentorn, E. Giralt, J. Mercader, J. Rubió, M. Sanchis i J. Sobrequés.
Fou la primera obra collectiva sobre la història de Catalunya editada després del franquisme Consta de sis volums, que comprenen des de les primeres ocupacions al territori de l’actual Catalunya fins a la dècada del 1970, i el text és acompanyat d’imatges, quadres i mapes El coordinador del primer volum, que inclou des del paleolític fins a la conquesta islàmica, fou Maluquer de Motes i comptà amb la collaboració, entre d’altres, de D Bramon, E Junyent, MLl Pericot, M Riu i M Tarradell El coordinador del segon volum s VIII al XII fou M Riu i hi treballaren A Altisent, C Batlle, G Feliu, AM…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina