Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí, a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…
,
Hernández Pijuan
Joan Hernández Pijuan Barcelona, 1931, que ja hem trobat en el grup Sílex, va fer la seva primera exposició individual a Mataró el 1955 L’Informalisme el va viure a París l’any 1957 L’espai del quadre, els seus límits i el dinamisme del gest indicaven el sentit d’una recerca que el 1959 va donar a la posteritat la Pintura , ara al Museu Balaguer de Vilanova o, el 1963, el Paisatge vertical La força del moviment es trobava concentrada en un punt i explotava a partir d’un focus irradiador Entre el 1965 i el 1967 va interpretar natures mortes amb objectes i, a partir del 1972, paisatges des del…
La figuració
Més enllà de les querelles entre figuratius i abstractes, entre Realisme, nou Realisme i les formes d’expressió artística que no fan servir la figura humana, el paisatge directe del natural o les imatges reproduïdes, un assaig sobre l’art del segle XX en general no pot deixar de banda una tradició tan genuïna de pintura o d’escultura que no ha fet progressar el segle A Catalunya, aquesta tradició està representada per una sala d’art, d’història centenària, que sempre s’ha mantingut fidel a aquesta pintura, fins i tot des d’abans del Noucentisme la Sala Parés de Barcelona, inaugurada el 1877…
Passat i present
A l’Exposició Internacional del 1929 es construïren a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, una colla d’edificis de gran format, els pavellons, d’aspecte molt eclèctic i amb un destí que, aleshores, es considerava efímer A mi sempre m’ha semblat digne de consideració el Poble Espanyol com a realització folklòrica, però tanmateix interessant, com a testimoni d’un concepte de síntesi arquitectònica, de pedagogia monumental pròpia de les grans exposicions universals o internacionals heretades del segle XIX Pels Jocs Olímpics de 1992 es programaren i realitzaren a tot Barcelona, i ben…
Catalunya a fora
Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana de la península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar en una recerca personal de la llum D’aquesta etapa són obres com…
Més enllà de l’art
L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…
Refugiar-se a la natura
Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…
Fotografia i vídeo
Passat i present de la fotografia La fotografia hauria d’interessar més com a document històric i com a branca autònoma de la creació artística contemporània La fotografia és encara, malauradament, un dels temes pendents, amb greus mancances, de la política patrimonial del nostre país i això, tant en l’àmbit de museus com de la coordinació coherent dels diversos arxius de negatius o d’imatges positivades que hi ha a Catalunya Pel que fa a la collecta fotogràfica, ja és urgent reaccionar si no volem assistir a la pèrdua definitiva de diversos fons o a la seva expatriació França serveix de…
El gravat i les arts del llibre del gòtic al Renaixement
En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…