Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i…

Feu estudis de dret a Barcelona i a Madrid, però, installat a Barcelona, deixà d’exercir l’advocacia ben aviat per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Com a dramaturg, figura entre els fundadors del teatre català modern Bona part de les seves obres constitueixen un repertori brillant i moralitzador que sabé mantenir l’interès i el favor del públic Una d’aquestes obres, la sarsuela costumista Setze jutges 1868, es representà amb èxit fins uns quants anys després de la seva estrena També…

Després d’estudiar gramàtica i filosofia a la Universitat de València, prengué l’hàbit dels predicadors a setze anys i, coneixedor que se cercaven voluntaris per a les missions californianes, s’allistà com a missioner Sortí de València a l’octubre del 1770, formant part d’una expedició de 27 eclesiàstics que s’embarcà al port de Cadis Una vegada a la Nova Espanya 1771, fou destinat a les terres del Nord, a la frontera amb els indis Durant vint anys, Sales romangué als deserts de la península de Califòrnia, on fundà dos poblats, Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel, vertaders illots d…

Desenvolupament enciclopèdic L’índex general aparegué el 1864 El títol complet és Historia de Cataluña y de la corona de Aragón escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en Virtud, Patriotismo y Armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas És la primera història general de Catalunya escrita al s XIX i, probablement, també és el millor exemple d’història romàntica Balaguer volgué escriure una història de Catalunya que, a més a més, tingués en compte la història de la Corona d’Aragó, però, a…

Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…

L’1 d’agost de 1710 prengué possessió el consistori format pels següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Antoni de Solanell i de Montellà Ripoll 1670 – Sant Cugat del Vallès 1726, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona diputat militar Francesc de Solà de Sant Esteve i d’Oriola, senyor de Campmajor, domiciliat a Terrassa diputat reial Josep Vilar, de Lleida oïdor eclesiàstic Fèlix Reig, canonge de la catedral de Barcelona oïdor militar Francesc de Sullà i de Gassol, donzell, de la Conca de Tremp oïdor reial Joan Andreu, mercader de Girona Francesc Antoni de…

A Catalunya, el període que va de la fi de la guerra dels Segadors 1652-59 als prolegòmens de la guerra de Successió principi del segle XVIII es caracteritzà per l’omnipresència de l’activitat bèllica sota una o altra forma guerra declarada o allotjaments i contribucions militars, la neutralització de les institucions catalanes Diputació i Consell de Cent de Barcelona i les grans mobilitzacions de la pagesia assenyaladament, la revolta dels anomenats Gorretes, o Barretines Cap a la darreria del segle XVII, però, algunes àrees del Principat conegueren una represa agrària i mercantil, que…

El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…

El 22 de juliol de l’any 1707, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles diputat militar Jacint de Sagrera i Xifre, domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Serres, de la ciutat de Tortosa oïdor eclesiàstic Marià de Novell i de Nadal, paborde del monestir de Sant Salvador de Breda oïdor militar Lluís de Claresvalls i de Miquel, domiciliat a Barcelona oïdor reial Bernat Moixí, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona Manuel de Copons i d’Esquerrer era cambrer del…

El 22 de juliol de l’any 1704, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Valls i Freixa Segle XVII – Barcelona 1705, cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon diputat militar Antoni de Puig, domiciliat a Lleida diputat reial Agustí Pinyana i de Montfort, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Pere d’Oliver, canonge de Vic oïdor militar Climent de Senespleda i de Solanell, donzell, domiciliat a Barcelona oïdor reial Josep Braçó i Duran, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc de…